HISTÒRIA DEL BOOGIE WOOGIE

HISTÒRIA DEL BOOGIE WOOGIE 

Els orígens.
A principis del segle passat, els treballadors rurals Afro-Americans del delta del Mississipí i Texas, s'entretenien en els bars coneguts com barrelhouses. Als barrelhouses, els pianistes varen desenvolupar un ràpid i instrumental estil de Blues amb l'objectiu de fer-lo ballable. Les facultats percussives del piano mai no havien estat tan aprofitades fins que aquests creadors anònims del Boogie Woogie, aconseguiren imposar la seva música dins dels sorollosos locals i crear efectes hipnòtics gràcies als seus ritmes ràpids, melodies repetitives en contrapunt amb baixos també repetitius i una harmonia que mai es separava del to original.

Durant els anys 20 i 30, molts treballadors varen emigrar cap a ciutats del Nord buscant menys racisme i millors treballs. Així Xicago, Kansas City i St. Louis, concentraren en els seus bars i prostíbuls, bona part dels pianistes del sud. Aquests, foren la primera generació de pianistes de Boogie Woogie, la qual té com a noms més rellevants: Cow Cow Davenport, Cripple Clarence Lofton, Jimmy Yancey i Pinetop Smith. Jimmy Yancey (1898-1951) va ser el pianista més influent en l'estil de Xicago, però el més reconegut fou Pinetop Smith (1904-1929), deixeble de Yancey i compositor del Pinetop's Boogie Woogie (1928). Aquest és el primer tema que inclou el terme Boogie Woogie en el títol i un dels més versionats.

La següent generació
Al 1928 Smith s'instal•là a Xicago amb dos joves pianistes locals, en Meade Lux Lewis (1905-1964) i l'Albert Ammons (1907-1949), a l'apartament d'aquest últim on compartien el piano de l'Ammons. Aquests fructífers intercanvis varen quedar interromputs quan al 1929, Smith moria assassinat per una bala perduda. Més tard Ammons va enregistrar una dinàmica versió del clàssic Pinetop's Boogie Woogie amb el nom de Boogie Woogie Stomp.

La primera gravació d'en Lewis va ser el Honky Tonk Train Blues (1927), inspirat en els sons dels trens que havia sentit de petit. Aquesta gravació però no va esdevenir un èxit fins anys més tard. Eren els temps de la depressió i els pianistes treballaven del que podien, en Lewis i l'Ammons amb altres pianistes treballaren de taxistes. Sovint acostumaven a desaparèixer de la seu de l'empresa per anar a tocar el piano; quan l'amo de la companyia s'assabentà del motiu de les absències, va adquirir un piano que va col•locar a l'oficina per a tenir els taxistes disponibles quan els necessités.

Al 1931, el productor John Hammond (1910-1987) va descobrir la gravació del Honky Tonk Train Blues i inicià la cerca del seu intèrpret. Durant molt de temps no el va trobar i finalment anys després, a Xicago, en Hammond va preguntar per en Lewis mentre menjava amb l'Ammons, “¿Meade Lux?”, va dir l'Ammons, “i es clar que sí, està rentant cotxes a la cantonada”, i efectivament era allà.

Durant aquells anys, en Hammond també va descobrir a Kansas City, un duet format pel pianista Pete Johnson (1904-1967) i el cantant Big Joe Turner (1911-1985), els quals començaren a desenvolupar una barreja de Boogie Woogie i Blues vocal que evolucionaria fins establir-se com la base del Rock'n'Roll. Altres pianistes de Kansas City són en Jay McShann, Mary Lou Williams i Sammy Price.

El Carnegie Hall
Per Nadal del 1938, John Hammond va organitzar un gran concert en el Carnegie Hall de Nova York. En aquest concert Lewis, Ammons, Johnson i Turner varen poder mostrar el seu art i compartir cartell amb figures com Count Basie, Sydney Bechet... Els temes que els quatre músics interpretaren varen produir les ovacions més nombroses i estimularen la moda del Boogie Woogie a tot el país. El Boogie Woogie va esdevenir molt comercial, moltes bandes de Jazz en tenien algun en el seu repertori. La seva influència es pot sentir encara en el Rock'n'Roll, el Rhythm'n'Blues, i particularment en els estils d'en Jerry Lee Lewis i Little Richard.



Enlace:Boogie Woogie de la Història